PRADERIES DE POSIDONIA

Aquí hi ha un mapa de la distribució de la Posidonia Oceanica al llarg del litoral català.

ELS CATXALOTS

Els caxalots són uns mamífers que poden arribar a submergi-se 1000 metres en busca d'aliment i suportar fins a 90 minuts la respiració, a pesar de respirar amb pulmons. Hi ha diverses teoríes sobre com poden suportar aquesta gran pressió submarina amb la seva capacitat pulmonar.

Una d'aquestes idees es basa en una subtància, l'espermaceti. L'espermaceti és un líquid que es troba al cap dels catxalots. Es suposa que aquesta substància s'endureix quan s'enfria lo que permet controlar la flotabilitat d'aquests.

També es diu que és possible ja que els catxalots poden plegar i comprimir la seva caixa toràcica i pulmons. L'aire de baixes està comprimit al igual que els pulmons, que romanen en aquest estat durant una estona.

ARTÈMIA SALINA

L'artèmia salina és un tipus de crustaci comú de l'ordre dels anostracas que habita en aigües salines continentals.

El fet d'habitar en aigües molt salobres el serveix com a mètode de supervivència contra els depredadors.

La seva alimentació es basa en microalgues, rotifers i detrits.

Els ous d'aquests animals poden romandre sense oxigen ni aigua i metabolicament inactius durant molts llargs periodes (anys). Els ous formen uns quistes que al final eclosionen per donar lloc a un nou individu. Aquest succés s'anomena criptobiosis. Les larves que surten dels ous s'alimenten de fitoplàncton encara que en els laboratoris és alimentat amb farina de peix, blat de moro, soja o clara d'ou.

La seva vida és d'un any i pot arribar a un centimetre de llargària.

Sol ser utilitzat com aliment per peixos petits o alevins

LA VIDA A LES PROFUNDITATS

In the depths of the sea, there are smokestacks that expuls hot gases but the water doesn't be evaporated by the great pressure of the water. These smokestacks expuls too harmful substances for the life in the depths of the sea.  By this extremes conditions there are developed new criatures that bear it. One of them there are the "alvinella pompejana". There are too white crabs, yellow mussels and red "worms".

These organisms don't depend of the solar light. The reason of the life is by the existence of bacterium that transform the particles's gases in energy.

In Mexico, the scientifics fins a abyssal lake and a beach created by a lot of mussols. In this ecosysteme the food there is methane of this place, that bacterium transform in energy.

GRANS ZONES PESQUERES

En tot el planeta destaquen grans zones pesqueres. Les més importants es troben el el Pacífic, concretament en Xina. Les zones pesqueres més destacades són el nord de l'Atlàntic, la costa sahariana, el nort del Pacífic i la costa peruana

Això és degut a que aquestes zones són caladors, zones on hi ha molta pesca per la gran quantitat de vida que hi ha. Això és possible ja que aquestes zones tenen molt bones qualitats de vida marina pel que hi viuen molts peixos i permet la seva ràpida reproducció. Són zones on dona molta llum pel que hi ha una gran quanitat de productors.

BALENA A L'ANTÀRTICA

Les balenes en l'Antàrtica abans de l'hivern es desplacen a zones templades per buscar llum i aparear-se. A l'estiu retornen en difenrents zones per competir per l'aliment. Hi ha una gran competència pel Krill, un crustaci que habita en abundancia en aquesta zona.

L'Antàrtica és un lloc on gran part de la xarxa tròfica es concentra en el mar ja que en el gel no pot produir-se vida. Gran part dels maífers i aus (pingüins, osos polars, foques, ...) centren la seva alimentació a base de peixos. I aquests s'alimenten del plàncton de la zona.

La productivitat d'aquesta zona és molt reduida ja que al haver tan poca llum i temperatures tan baixes limita molt la vida dels animals fotosintètics. Encara que hi destaquen els crustacis, aliments de molts consumidors de la zona com la balena. Encara que també s'alimenta d'altres consumidors però en menor quantitat. I la eficencia és alta ja que és una zona on no hi ha molta llum però que permet la vida de diverses espècies. 

XARXA TRÒFICA MARINA A L'ANTÀRTICA

En aquesta imatge es veu bé la xarxa tròfica:

Els numeros 1 i 2 són el fitoplancton i zooplancton, que són els productors. La resta de números pertanyen als consumidors (primaris, secundaris, ...). En els grans consumidors destaquen el 13 (balena blava), el 14 (lleopard marí) i el 15 (orca).

BLUE PLANET (EPISODI 1)

Aquest episodi parla primerament sobre la balena blava. Para de trets que la caracteritzen com que és l'animal més gran del planeta, un dels nadadors més ràpids, ...

Després parla de la cadena alimentaria marina, diu que totos els animals de l'ecosistema marí formen una cadena alimentaria on uns s'alimenten d'altres i es necessiten per subsistir.

També parla sobre les onades, un fet dels mars que és molt important en tot el món. Provoca els nuvols i tenen una gran força. Les onades de gran altura trenquen contra la mar.

A continuació parla sobre els bancs de peixos i que es mouen recercant aliments per subsistir. On hi ha una gran quantitat d'alimentació, sobretot plancton van directes a agafar-ne el que poden. Però això atrau a depredadors més grans com els taurons. Encara que molts d'ells s'aprofiten de peixos petits perque lis facin un servei de neteja.

Seguidament parla d'unes migraciones de les sardines que canvien d'habitat per anar a una zona amb aigua de la seva temperatura.
Llavors parla d'una gran cadena alimentaria que comença amb les sardines. Aquestes es veuen atacades pels dofins però a l'hora venen les gaviotes a agafar presses. Encara que els taurons també volen alimentar-se.

Una estona després parla sobre una platja de Costa Rica on en certa fase lunar arriben un munt de tortugues femelles a la platja per enterrar els seus ous.

CLASSIFICACIÓ DELS OCEANS

Aquest és un mapa de la classificació mundial dels oceans. Com es pot veure hi ha 4 oceans: el Pacific, l'Atlàntic, l'Índic i el Glacial Àrtic.

Sobre els mars no hi ha imatge perquè és massa elevat el número. Els mars inclosos dins de oceans no compten com a mars i hi ha discrepàncies a l'hora d'assignar un mar. Actualment hi ha un total de 61 mars.

L'AIGUA DE MAR

L'aigua de mar té certes característiques que la fan ser com és.


Una d'aquestes és el color. Molta gent sol pensar que es degut a que es reflexa el color blau del cel sobre la superfície de l'aigua. En realitat és de color blau perquè els nostres ulls capten el color blau de la radiació de la llum que es reflexa sobre l'aigua.

I l'altra característica principal de l'aigua marina és la seva salinitat. L'aigua té diversos components però la seva gran part són el clor (19%) i el sodi (10,5%). Aquests dos compostos conjuntament formen el clorur de sodi conegut vulgarment com sal. Encara que també hi ha altres components per+o en quantitat molt ínfima com el magnesi, el sofre, el calci, el potassi, el brom, la plata i l'or. Aquests dos components no tenen sempre la mateixa proporció i es per això que en molts lloc la salinitat és molt baixa com als pols o al mar Bàltic. I en canvi hi ha d'altres on la salinitat és molt alta com el mar Mort, on la gent flota degut a això.

LA FORMACIÓ DELS OCEANS

Hi ha unes teoríes consolidades sobre la possible formació dels oceans.

La volcànica diu que l’aigua es va formar a través de les erupcions volcàniques, aquestes roques expulsaven vapor d’aigua amb altres gasos. Aquest vapor formava núvols i quan precipitaven en forma d’aigua es tornava a repetir el procés per la temperatura de l’aigua. Ainò es va anar repetint durant mil·lions d’anys fins que va haver una època de refredament on es van formar els oceans.

La teoria extraterrestre parla sobre una pluja de meteorits en forma de gel que van colisionar amb la Terra i es van anar fonent. D’aquesta teoria hi ha algunes probes com que alguns cometes tenen compostos químics semblants a sediment marins o que alguns satèl·lits de la Nasa han descobert que petits cometes van bombardejar l’atmosfera a 43000 km/h. Aquets  cometes es van anar fragmentant, formant núvols  i condensant-se.

Encara que està demostrat que es gairebé impossible que puguessin omplir tots el oceans. És per això que es diu que aquestes dues teories són complementables.

Aquesta és la primera entrada sobre la materia optativa de l'escola Garbí, la vida marina. Jo, Víctor Enrech, seré el responsable del blog. La següent entrada tractarà ja sobre la unitat 1.